Primeres proves de la moto

Per provar la moto amb la que farem aquest viatge, hem fet una "petita" sortida d'uns 540kms des de Barcelona, passant per Fraga, cap Andorra (a la imatge).

La idea era fer una distància similar a la que haurem de fer cada dia per arribar a Dubrovnik, a Croàcia, en 4 dies.

Un cop comprades les alforges i una jaqueta amb proteccions...cap a Barcelona.

Trajecte força cansat, el cul adolorit...però un bon test per a nosaltres i per a la moto, que ha respost força bé.

Compte enrere...demà marxem!

Avui, dia de preparació del viatge.

Últimes compres (Iode, aspirines, ...) preparació de les alforges, cascs, proteccions, moto...i tot allò imprescindible per un bon viatge, les càmeres fotogràfiques, el netbook carregat amb sèries (Californication) i unes quantes pel·lícules, les guies de viatge, un bon llibre, i els mòbils amb el GPS actualitzat.

Demà sortim...3, 2, 1...gaaas!

Comença el viatge

Primer dia de viatge i ja sortim tard a més no poder. Anem a buscar la moto al mecànic que ha d’acabar d’arreglar alguns detalls, i a comprar-nos uns intercomunicadors pels cascs. Total, que havíem de sortir a les 8 o les 9 del matí i acabem sortint a les 14h.

Primera parada a l’àrea de servei de la Jonquera per omplir el dipòsit de benzina ja que a França és més cara.

Finalment, passada la posta de sol decidim parar en una àrea de servei francesa on trobem un supermercat Carrefour. Bimbo, tonyina, patates fregides. Aquest és el nostre primer sopar d’aquest esgotador dia.

Ratlla, ratlla, ratlla....la carretera no s’acaba, anem parant per estirar les cames, benzina, Red Bull...i endavant!

Bona nit i tapat.

Ratlla, ratlla, ratlla...

Bon dia a la Vil·la del Pingüí. Osti tu, l’asfalt està dur de veritat.

Té, cafè amb llet ben calent i galetes. Carretera i manta.

A una mitja de 120 km/h passem per Niza, Mónaco, Cannes...i salt a Itàlia fins a Verona.

Area de servei...ratlla, ratlla, ratlla...àrea de servei...benzina, Red Bull, ens refresquem...ratlla, ratlla, ratlla...buff.

El seient de la moto es fa petit. No sabem com posar-nos. Joder, però si deien que era un MAXI Scooter.

Parem a una estació de servei. Segon dia de dormir a terra a l’asfalt.

La carretera es fa llarga com no us podeu imaginar, i el cansament ens passa factura...però ja queda molt poc. Estem a tocar d’Eslovènia i Croàcia.

El millor està per arribar!

La veritat és que avui ha estat un dia de contrastos...

La nit ha estat un martiri. Dormint al costat de l’autopista i amb la sensació que els cotxes ens passaven per sobre durant tota la nit.

Control dels nivells de l’oli. Avanti!

Reprenem el camí a molt bon ritme. Ja veiem la frontera amb Eslovènia...fita aconseguida! Canviem de país. Que maca és Eslovènia des de l’autopista. Tot sembla tret dels dibuixos de la Heidi.

I per fi, cap al migdia aconseguim arribar a la frontera de Croàcia...ja hi som! Després de 1.500 Km i molta carretera la moto ens ha portat al nostre destí.

Parem a una àrea de servei i ens posem les botes amb un menjar com Déu mana. Així ho paguem...25 euros!

El paisatge la veritat és que és molt maco. L’autopista travessa les muntanyes, i tot i que la carretera es fa pesada, el paisatge compensa una mica.

Al passar el Túnel d’Sveti Rok, de 5 quilòmetres de llargària, tornem a fer la parada de rigor per descansar, estirar les cames...i per endur-nos la primera sorpresa desagradable del viatge. La moto perd oli per tots cantons.

Que fem? La moto funciona. Els nivells de l’oli són semblants als d’aquest matí...però anem deixant oli per donar i vendre.

Truquem a l’assistència en carretera. El telèfon no està disponible. Truquem al germà de la Patri perquè truqui a l’asseguradora des de Barcelona, i que ells ens truquin a nosaltres.

Rebem la trucada salvadora! Ens envien la grua. Resulta que el telèfon d’assistència en carretera des de l’estranger està equivocat a la documentació facilitada per Línea Directa!!!!

Us pensàveu que això era el final de la història??? NO! Ens truquen d’Europe Assistance de la República Txeca!!! Ens pregunten que on estem. A Croàcia nano! No et falta res. Jajajaja

Aprofito per fer una foto mentre la Patri dorm a sobre la moto.

5 hores més tard, a la 1 de la matinada ens venen a buscar.

Carreguem la moto a la grua i acabem dormint a casa del conductor. Ja ens ho cobrarà.

Cagaleras de la muerte...i final feliç (com a les pel·lícules)

La Patri dorm com una reina a la caseta del conductor de la grua. El Charly cagant pels descosits...el cansament, els nervis i el fet d’haver portat la moto al mecànic 4 vegades abans de marxar perquè deixés la màquina impol·luta...i trobar-nos en aquesta situació. Hay que joderse!

Després de portar la moto al mecànic, el resultat és el següent...

 - La moto quasi perd el fre del davant ja que s’havia caigut un cargol que subjectava les pinces.

 - El filtre de l’oli estava posat al revés i per això la moto perdia oli.

 - Canvi d’oli i filtre.

 - Reposició dels cargols que havíem perdut pel camí. Sembla que n’hi havia uns quants que estaven fluixos i portàvem algunes tapes penjant.

Ens comenten que en principi la moto no ens ha de donar més problemes...però que anem comprovant els nivells de l’oli.

Una factura de 81 euros...i endavant i crits.

Posem al GPS l’adreça d’un alberg, aquí a Zadar, i per fi aconseguim un allotjament digne. Un alberg molt correcte a primera línia de costa al port esportiu d’aquesta localitat.

Mentre la Patri controla les despeses, el Charly recupera el son perdut aquests últims 4 dies fent una migdiada de 4 hores. Una hora per cada dia perdut.

Per la tarda, passejada fins el supermercat per comprar el sopar, i una llarga sessió d’Internet per posar-nos al dia de tot i per actualitzar aquest blog.

Passejada nocturna per la platja i a dormir...fins demà! Ens quedem un dia més aquí a Zadar per comprobar que la moto funciona bé i no te cap problema. Fins un altre dia!

Pag i la lluna

Sembla que avui serà el primer dia de “vacances”. No tenim grans desplaçaments en moto.

Decidim anar a un poble prop de Zadar (50 Km) que es diu Pag. Està a una de les moltes illes que hi ha a Croàcia, tot i que aquesta és una illa molt gran.

El paisatge és realment increïblement estrany. Sembla la lluna. És un espai totalment desèrtic que no ens deixa indiferents. Des de la península, avançant amb la moto, veiem varis esquitxos de terra en mig del mar. Son tot d’illetes, la majoria deshabitades...però un pont ens uneix a una d’elles: Pag.

Allà, el primer que fem és buscar una platja per prendre el primer bany d’aigua i sol. És com una pel·lícula del “Planeta de los Simios”.

Per la tarda, passejada pel centre urbà antic. Maco, molt maco.

Al tornar cap a l’Alberg, parada obligatòria al far de la fi del món. Una construcció molt antiga, i encara més destruïda. És increïble tot el que l’home ha construït durant tants anys, i tot allò que ha destruït.

Per la nit, visita a l’orgue marí de Zadar. Un passeig marítim construït de tal forma que amb el vent i les onades del mar emet una simfonia semblant al cant de les balenes.

Solitaris, duos i trios a la carretera

Dia de carretera. Dia d’anar cap a la nostra fita més llunyana en aquest viatge. Dubrovnik, més enllà de Bòsnia i Hercegovina.

Amb els fantàstics intercomunicadors dels que ens vam proveir abans de marxar, una fantàstica conversa marital fa més curt el nostre pesat viatge per les irregulars carreteres de Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, i Croàcia de nou. Conèixer la parella sempre és important...i aquest ha estat tant bon moment com qualsevol altre, no?

Algú recorda aquella pel·lícula ja clàssica “Dos tontos muy tontos”? L’escena en la que els protagonistes van en moto i els passa qualsevol cosa...doncs bé, quelcom que no ens havia passat fins el moment i que havia de passar tard o d’hora. La pluja.

Després d’una intensa recerca de camping digne, i després de veure càmpings instal·lats a qualsevol lloc...trobem un que és econòmic, que està a 12 quilòmetres de Dubrovnik, petit i tranquil, i que està a tocar del mar. Un petit indret que ens proporcionarà el descans del guerrer.

Plantem la tenda, bany al port i passejada per la vora del mar, sopar a un petit restaurant...i a dormir.

Càmping a Zaton. Visita a Dubrovnik

7.00 am, el campanar es torna boig i dona campanades durant 5 minuts seguits!!! Cadascú es desperta com vol... o com pot!

Ens aixequem, donem gràcies a la caravana del costat que ens proporciona una ombra, la qual s’agraeix molt tenint em compte que la nostra tenda és com un forn. Comencem la jornada.

Avui toca rentar roba... Ja tocava.

Estenem la roba al nostre “estenedor” fet amb cordino davant de la nostra tenda i anem a comprar alguna cosa per esmorzar al supermercat del poble. Paquet de galetes i dos iogurts bevibles davant del mar.

El pla d’avui serà passar el dia a Dubrovnik i conèixer la ciutat. Un cop aparcada la moto, ens endinsem a la ciutat emmurallada. La calor que fa avui es increïble... Comencem a recórrer els carrerons d’escales amunt i avall, balcons plens de plantes i flors, àvies assegudes a les escales teixint, mestresses de casa estenent la roba als balcons. La zona més turística, la de les catedrals, està construïda de pedra blanca que reflexa la llum per tot arreu. És d’una bellesa tant extraordinària, com turística. Semblen Les Rambles de Barcelona.

Més que buscant res en particular, de pura casualitat anem a parar a una porta que ens du a l’exterior de la muralla convertit en port. A l’arribar a una cantonada, morts de calor i suant com animals, trobem un oasi: gent banyant-se a una petita “platja” de formigó. Ens posem els banyadors com podem i ens tirem des de les roques! Després d’això, Deu existeix!!! Allò que havia de ser un bany ràpid i continuar investigant pels carrers de la ciutat, decidim passar una bona estona allà. Fins que tenim gana i el sol crema massa per estar allà asseguts.

Buscant un lloc per dinar alguna cosa, trobem un petit bar amb 2 tauletes al carrer, on fan entrepans. Un Frankfurt i un... no ho sabria pronunciar de nou... però portava pernil, formatge i pebrot fet amb una massa com una cresta gegant!

Ara sí, continuem la nostra visita. Ops! Sentim uns crits... traiem el cap i veiem a l’exterior de la muralla, al port, un partit de lliga de Waterpolo. Han muntat el camp al mig del port, entre mig de les barques amb dues porteries i una corxera per limitar el camp!!! Així que ens quedat a veure el partit.

Tornem al càmping, deixem els trastos, i amb el portàtil endollat al lavabo ens posem a passar comptes. Ja podeu anar fent una col·lecta! Anem fatal de pasta, així que la repatriació caldrà finançar-la amb donatius particulars. Jajajaja

Sopar, connexió a Internet...i voilà, aquí teniu el blog fins avui!

Més tard la idea és fer alguna fotografia nocturna...però amb el cansament i la son, la veritat és que es fa difícil...però ho intentarem!

Al·leluia germans! Compartir és estimar i estimar és viure!...i el mecànic a la forca!

El dia ha començat amb pluja, però aquí els ruixats d’estiu duren més bé poc. Ara fa sol, ara fa núvol, ara plou...ara ens fregim de calor.

Finalment decidim anar a passar el dia a Srebreno, un poble de platja més a baix de Dubrovnik...quasi ens sortim del país. El poble en qüestió va ser força castigat durant la guerra, i tot i que no em fet fotografies, encara es veuen edificis a primera línia de mar força castigats per les bales i la metralla. És certament curiós veure una escena de sol, platja...i edificis mig enderrocats i foradats.

El tema és que a l’agafar la moto al matí ens torna a donar pel... Ara és la direcció. Com que Dubrovnik ens ve de pas, portem la moto al servei tècnic de Gilera. Sembla que és una peça de la tija...però no ens pot agafar la moto fins dilluns vinent. Haurem d’estar-nos 3 dies més al mateix lloc, esperant a portar la moto dilluns.

No hi ha mal que per ve no vingui...així estarem tranquil·lets durant aquests dies i podrem descansar.

El tema és que a la que la moto s’escalfa, la direcció s’estabilitza i no dona tants problemes...i com que fins dilluns no podem fer res, agafem la moto i cap a la platja d’Srebreno. Poc a poc, i sense córrer riscos.

Platja de pedra. Lo negatiu es que fa mal als peus. Lo positiu, que amb unes xancles se soluciona...i al sortir de l’aigua no t’embrutes amb la sorra. Surts de la platja realment bé, i sense aquella sensació desagradable de la sorra que se’t posa per tot arreu.

Tornem cap al càmping...i veient que el tema de la direcció va a pitjor, decidim quedar-nos a gaudir de la platja del càmping, i dissabte trucarem per segon cop a l’assistència en carretera perquè ens vingui a buscar la moto dilluns i ens la portin al servei tècnic. No arriscarem gens ni mica.

A l’arribar al camping trobem que hi ha un grup de 26 italians religiosos amb guitarres, comencen a cantar cançons de “Germans estimem-nos i fomentem l’amor”, com diria un que coneixem.

Després del dia que em passat, una mica estrany, decidim anar a sopar al restaurant que hi ha prop del camping i menjar alguna cosa en condicions. La nostra sorpresa: nit de karaoke! Perfecte per estar tranquils al costat del mar, eh! Ens asseiem i demanem el nostre sopar. Als pocs minuts d’estar allà, arriben el nostres amics fanàtics cristians. I de cop i volta entre els del karaoke i ells munten un festival en pocs segons.

Després de sopar, cap a fer fotografies nocturnes. Aquest cop SI. Ho hem aconseguit!

Ante todo, mucha calma

Aquest matí ens hem aixecat, amb calor, com cada matí des de que estem a Zaton Mali. Com no tenim la moto per seguir la nostra ruta, decidim descobrir una mica aquesta zona del poblet on estem.

Primer pas: anar a buscar al supermercat l’esmorzar. Avui ens decidim per una barra de pa amb “Nocilla” croata. Tot una delícia!!! Un cop comprat l’esmorzar, ens asseiem a la nostra taula cara al mar. D’acord, no tenim taula, però el terra ja ens va bé!

Al treure la Nocilla, fem una amiga. Com els Donnettes... que surten amics per tot arreu, no? Doncs sí, fem una nova amiga: la Napoleona. Una gosseta amb cara d’indiferència que se’ns asseu al costat durant tot l’esmorzar.

Fem el farcellet amb el pareo, banyadors, la guia i el bidonet d’aigua i decidim anar cap al costat dret de la badia on està el camping. Sembla que hi ha com un caminet de ronda que va pels costat del mar. Veiem casetes molt maques típiques de poble pescador. Una d’elles, amb la porta del patí entreoberta veiem com un home està restaurant una barqueta de pesca. Realment aquest poblet té el seu encant particular. Al final del camí, plantem els pareos al terra i ens fem un bany. Des de la nostra posició no parem de veure vaixells que arriben a la badia i atraquen allà al mig. Ens comencem a preguntar si robéssim un d’aquest, arribaríem al Port de Barcelona? Que creieu?Jajajajajajaja!

Calamars, popets i sardines a la brasa. Sí senyors, aquest a estat el nostre dinar d’avui. Ens connectem una estoneta a mirar el correu i tarda de lectura al camping.

Avui no hem fet gaires esforços, però estem cansats i decidim sopar aviat, en companyia de la gosseta a la que obsequiem amb dos meitats d’entrepà de tonyina, el qual comencem a avorrir. Sembla que li ha sentat de nassos. Ha sigut menjar, llepar-se les potes...i panxa enlaire. Sembla que també li ha provocat algunes flatulències...entre la pudor que fa l’animalet i la llufa que s’ha tirat l’ambient és pot tallar amb tisores.

Demà serà un altre dia. Bona nit.

Aquest indret on el temps no passa

e nou, ancorats en aquest indret, decidim passar un dia típic de vacances. Passeig tranquil per la costa, ens banyem aquí, ens banyem allí. Vaja, que molt estressats no estem.

La Napoleona, s’anima a acompanyar-nos. Sembla que ens hem fet amics inseparables. Sempre amb cara d’indiferència, però sempre pendents de què fem. Ens posem de peu, i ella ja està a punt per acompanyar-nos. És una companyia divertida. Sembla que tota la simpatia que els falta als croates la te la gosseta. No molt expressiva, però molt atenta.

En fi, al entrar a l’aigua la Napoleona ens acompanya en el bany. Sembla nerviosa. Sembla que no li fa gràcia que ens banyem. Tota l’estona al voltant nostre, però sense ganes de jugar. Com si estigués atenta. Si sortim fora de l’aigua, ella surt. Si ens posem de peu, ella borda com si volgués evitar que entréssim. Si entrem, ella entra i comença a nedar al nostre voltant. Neda fins l’esgotament. Decidim sortir de l’aigua, sinó encara s’ofegarà.

Missió acomplerta. Ja ha passat el matí de forma relaxada...això si que són vacances.

Dinar al restaurant, migdiada...i tarda de supermercat per comprar el sopar i l’esmorzar del dia següent.

Passejada, truquem a l’assistència en carretera i sopar al càmping. Aquest cop un fuet atòmic, i unes salsitxes de Frankfurt...i les sobre, per a la Napoleona.

Invoquem l’esperit de Mario Rubio, professor de fotografia nocturna...i apa, a fer Lightpainting a tuttiplen!

Demà portem la moto al mecànic. Hem quedat amb els de l’assistència en carretera a les 7.30h, així que a dormir aviat.

La gamba mecànica, els pardals i el vaixell pirata

Dia de mecànic, dia de partida, dia de nervis. La Napoleona ens dona els bons dies venint-nos a saludar.

De bon matí portem la moto a Dubrovnik al servei tècnic de Piaggio. Ens va de conya que ens vinguin a buscar la moto ja que al estar freda el mecànic podrà provar-la i notar el “Toro Bravo” en primera persona.

Al arribar, li demanem que la provi. Ho fa. Torna. Entra al taller. Fa alguna cosa. Torna a sortir. La torna a provar. Voila! Ens diu que ja està arreglada. COMOOOORRR????

Explicació: Sembla que la pressió de les rodes era massa elevada. Pel que es veu, el fabricant aconsella portar una pressió de 2.5. El nostre mecànic ens va dir aquests valors. Nosaltres els vam seguir al peu de la lletra. Sembla ser que els valors òptims son 2.0.

La culpa: Bufffff, doncs si li hem de donar la culpa a algú li hauríem de donar al fabricant.

Lo positiu: Que hem estat tres dies de relax, hem descansat, hem gaudit, i hem tingut la sensació d’estar de vacances.

Evidentment provo la moto abans de marxar del servei tècnic per comprovar que efectivament la moto ja no perdia el control.

Tornem al càmping, desmuntem la tenda, carreguem la moto, comprovem els nivells de l’oli...i preparats per marxar.

La Napoleona sembla que sàpigues que arriba el final d’aquesta meravellosa amistat. Nosaltres també. Mentre desmuntem i carreguem està al nostre costat mirant-nos. Al marxar ens companya fins la sortida del càmping on acabem de preparar-nos. Ens acomiadem. Cara d’indiferència. Lleuger moviment de cua en senyal d’alegria. Marxem. Queda enrere. Mirem pel retrovisor. Ella quieta i mirant com marxem. Buffff...quin trauma.

La Patri, al darrera de la moto jeu trista. El Carles, conduint se li ennuvola la carretera per les llàgrimes.

Que maca és l’amistat incondicional que un animalet et pot donar.

Carretera. Silenci. Intercomunicadors apagats. Silenci. Carretera.

Nova fita...Sibenik, a uns 50 Kms d’Split. Decidim agafar dels dos càmpings que hi ha a Sibenik, el càmping que pinta millor i amb més serveis: platja i piscina apart de supermercat dins del càmping. Pel que sembla forma part d’un complex hoteler on hi ha apartaments, hotels i camping. Nosaltres ens decidim pel càmping, clar.

Fem una ullada al càmping i triguem poc minuts en decidir que és la millor opció. Ens quedem aquí. Busquem una zona per plantar la tenda, desmuntem les alforges de la moto al temps que els campistes que passen pel nostre costat ens miren amb cares estranyes dient “Mira... venen d’Espanya en un Maxiscooter!!!”.

Tenda muntada, banyadors posats i pareos a la mà. Primera parada, piscina d’aigua salada al costat del mar. Tot i que no fa gaire calor, el bany ens senta com la glòria. Després decidim anar a investigar una mica aquest Complex Turístic.

Realment això és per al·lucinar! És immens i té tots els serveis que podries pensar. Tot pensat perquè no hagis de sortir d’aquí. Supermercats, restaurants de tots tipus, platges de pedres o de grava, piscines de tots els tipus, parcs, jardins, bars de dia i de nit... i fins i tot una discoteca dins d’una piscina on la gent pren una copa a l’aigua mentre balla. El Carles no para de fer fotos... és increïble, la veritat. Botiguetes de souvenirs, tobogans d’aigua, mini golf, xiringuitos de massatges...i fins i tot un vaixell pirata!!!

Ens canviem i anem a sopar a un dels restaurants que te el complex. Sopar de qualitat a bon preu. Una pizza artesanal i un plat de Cevapis (salsitxes de car típiques dels Balcans) amb patates fregides, una cervesa i una aigua 125 Kn, al canvi uns 8 o 9 euros.

Passejadeta final i a dormir.

On són les fonts en aquest poble?

10ª nit que dormim al terra. Comencem a estar cansats i cada matí ens fan mal els ossos dels malucs de picar amb el terra mentre dormim. Són les 7 del matí i el sol comença a escalfar la nostra tenda d’una forma exagerada.

Ens aixequem, ens vestim i agafem l’esmorzar. Anant cap a la platja descobrim un bar amb terrasseta cara al mar (com gairebé tots), que està tancat, però que té les taules amb cadires posats a la terrassa. Genial. Esmorzem amb vistes a l’Adriàtic de nou. El silenci que hi ha a aquestes hores no té res a veure amb el soroll que hi ha durant la resta del dia a aquesta zona del camping. S’agraeix.

Amb la guia a la mà, “planegem” com anirà el dia avui: anem a Sibenik que està a 15km del camping? O millor anem a Split que vam passar de llarg? Ostres... es que queda a 50Km... Finalment decidim anar a Sibenik.

El casc antic de Sibenik, com a Dubrovnik, és fantàstic i està molt bé conservat. Carrerons estrets i pronunciades pendents, ja que originàriament aquestes ciutats estan construïdes sobre turons. Passegem pel poble sota una calor sufocant que finalment ens porta a la part més alta del poble, buscant una font. La única font que trobem està dins del cementiri del poble. Sembla que hagin arrasat amb totes les fonts perquè els turistes ens veiem obligats a consumir.

Ja de cara al migdia busquem un lloc per prendre alguna cosa fresqueta i de pas, aprofitem per dinar i connectar-nos a Internet i actualitzar el blog. Dues hores més tard decidim canviar de local ja que ens comencen a mirar malament (lògic, per altra banda!). Com a conclusió: haurem d’actualitzar el blog més sovint per no haver de escriure tants dies endarrerits a l’hora. Després de dinar dues hamburguesa amb dues coca coles, decidim continuar visitant els carrerons del casc antic i tornem cap al càmping.

Bany a la piscina i una posta de sol preciosa. Sopem unes nectarines a la platja i aprofitem per anar a fer unes fotos nocturnes. Fiasco total! Al Carles no li surt cap foto perquè la il·luminació del càmping dificulta molt el fer llargues exposicions i la Patri es queda adormida a una roca. Després d’això abandonem el intent i marxem a dormir. Fins demà!

Split, la ciutat dels xiringuitos

Esmorzar matiner. Nocilla amb pa bimbo a les 8 del matí a la nostra terrasseta d’acollida. Com aquí a Croàcia tenim els mateixos usos horaris que a Catalunya, però està situat més a l’est, el Sol comença a sortir cap a les 5 del matí. I nosaltres acostumem a despertar-nos a les 7. De forma que a les 23:00h ja estem roncant.

Avui toca visita a Split. El que nosaltres pensàvem que eren 50km es van convertir en un trajecte en moto de quasi 90Km.Sense ser lleig el casc antic de Split, és el mes lluït si el comparem amb Sibenik o Dubrovnik. Si a més a més afegim que no està tant ben cuidat i que el volum de turistes és el més elevat de tots (com a mínim aquest dia), el dia es converteix en un anar i venir pels carrerons sufocant.

Split es va construir dins d’un palau que el Sr. Dioclecià va manar construir per viure allà quan es retirés. Per accedir a Split es fa a través de les catacumbes, actualment quelcom semblant a un mercadillo. Abarrotat fins la bandera de xiringuitos es fa difícil avançar.

Un cop a dins comencem a passejar pels carrerons, places i catedrals. Fotos, fotos i fotos. Una calor insuportable. Decidim dinar i sortir de les muralles per anar al Port a buscar una ombra. Gelat al canto i apalancada al passeig marítim. Cap a les 5 de la tarda decidim que ja en tenim prou i tornem de nou al càmping. 89 Km de tornada, quin pal!!!

Per no perdre el costum, fem un bany per treure la calor, dutxa fresca i sandvitxos de petxuga de gall dindi per sopar. Anem a la tenda, que avui toca sessió de sèrie amb el portàtil: Californication. 3 capítols i aquí acaba el dia per nosaltres.

Vols veure una cascada? Paga 15€ i riu-te tu de Les Rambles!

Avui toca anar el Parc Nacional de Krka. Segons la guia Trotamundos és un lloc molt maco, on trobarem grans salts d’aigua durant tot un recorregut, que s’ha d’anar aviat perquè sinó potser que trobem molta gent, bla bla bla... Més raó que un sant!

Després d’un Bimbo de Nocilla croata i un suc de maduixa del supermercat, agafem la moto i anem tirant cap al Parc Nacional de Krka. Està a uns 20kms del nostre càmping, així que arribem ràpid. Només arribar, trobem una noia del Parc que ens indica on podem aparcar la moto. Entrem. Ja per aparcar és complicat. Està ple! Aconseguim aparcar la moto i trobem 4 taquilles on comprar les entrades. 95Kn per cap, uns 14€ al canvi.

Amb les entrades a la mà i amb un mapa, no sabem ni per on començar. No hi ha res indicat ni cap cartell que ens ajudi. Decidim fer de “borregos” i seguir a tothom... Veiem que una mica més endavant hi ha uns autobusos on la gent es puja amb l’entrada del Parc. Allà anem.

El bus ens porta a uns quilòmetres d’allà on comença el recorregut a peu. Què diferents són els documentals. Tant estètics, tant macos, tant cuidats... semblen un altre lloc! La quantitat de gent que hi ha per fer la visita al Parc és increïble. Anem tots en cua per una passarel·la de fusta que hi ha construïda pel mig del camí, guiant-te en tot moment perquè no puguis sortir ni un moment del recorregut pactat. Els salts d’aigua que se suposa que hauríem de veure, no hi havia gaires. Suposem que és per un tema de l’època de temps. Al ser estiu deu estar tot més sec i segurament a la primavera deu ser l’estació més maca per venir al Parc.

Després de 2km de camí arribem al punt final del recorregut: la gran cascada on pots banyar-te. Una zona delimitada amb una corxera de piscina indica als turistes fins on ens podem banyar, sense arribar a la cascada.

Evidentment ens banyem una estoneta, ens assequem i decidim tornar a pujar i acabar la nostra visita. La veritat és que tot i ser maco, l’explotació turística fa que tot plegat no compleixi les expectatives previstes.

Tornant de camí al camping decidim saciar la nostra gana amb un Big Mac i un Mac Pollastre amb Coca-Coles d’un Mc Donalds.

En arribar al càmping comprovem que les tomes de corrent continuen sense funcionar (ahir ja vam demanar si ho podien arreglar), així que decidim anar a la recepció per tornar a comentar-ho. El Carles amb el seu anglès intenta explicar a la recepcionista quin era el problema (amb mímica, amb un full de paper fent com si fos la caixa elèctrica, etc.). La noia anava dient paraules intentant endevinar el que volia dir. Mentrestant la Patri plorava de riure veient la situació des de fóra, com si estiguessin jugant al lloc de mímica o al Pictionary. Jajaja! Llàstima no haver fet foto perquè ho poguéssiu veure...Al cap de mitja hora els endolls ja estaven arreglats. Sembla que finalment l’havien entès.

Aprofitem que és aviat i encara hi ha una mica de sol per anar a fer un bany a la platja i prendre alguna cosa fresqueta.

Com encara és aviat per anar a sopar, decidim fer una volteta pel passeig marítim i aprofitar per fer alguna foto durant la posta de sol. Ups.... xasco! Hi ha un núvol gegant que fa que el sol es posi per darrera d’ell. Un altre dia serà. Tornem a la tenda, passem les fotos a l’ordinador i escrivim el blog. Un cop fet tot això, anem a sopar: raïm i nectarines. Voleu? Mmmmm...

Sr. Calero, your ambulance is here

Ens prometíem un dia de puta mare. El pla havia estat traçat meticulosament perquè fos un dia de descans abans de marxar cap a un altre indret.

Pel matí, esmorzaret al bar de la vora del mar...però el dia ja no era tant maco com els anteriors. Un dia enteranyinat, gris, fresc a l’ombra, calorós al sol...però gens agradable.

Ja de bon matí, suposem que degut al cansament, ja no hem tingut gaires ganes de fer res. La Patri fent la bugada i llegint. El Carles escoltant Estopa mentre intentava dormir enmig dels crits dels nens del càmping.

Finalment, cap a les 12h decidim anar a banyar-nos ja que la calor és estranyament enganxosa. Un cop a la platja, resulta ser de pedres de les que fan mal. D’estar estirats boca a munt prenent el sol, la part de l’esquena ens surten tot taques vermelles.

Finalment anem a dinar. Una pizza i una hamburguesa, evidentment acompanyat amb patates fregides. La mida de l’hamburguesa és exagerat...sembla sortida d’un Còmic...GEGANT!

Migdiada després de dinar. Cagada! El Carles és lleva marejat. Passa l’estona. Més marejat. Anem a la recepció per veure si amb l’aire condicionat el tema millora. Nop!

Finalment, i ja una mica millor, decidim trucar igualment a l’assistència mèdica que tenim. Seria cap a les 19.30h. Ens diuen que parlen amb el corresponsal d’Hongria (sembla que és el que toca per la zona) i que es posa en contacte amb nosaltres.

Seria llarg d’explicar...però el metge va arribar a la 1h de la matinada, i mentre tant, mentre el Carles estava com una sopa...el Tren del Terror amb un animador turístic totalment histriònic no parava de dir -"Hola, hola!" cada cop que pasava per davant de la nostra tenda.

Fins arribar a aquest punt van haver desenes de trucades i malentesos per part de la nostra companyia i del corresponsal.

Bé, quan van arribar, en comptes de venir un metge amb un “Primperant” o similar,...doncs NO. Va entrar al càmping una ambulància a tota castanya (es va passar la nostra tenda de llarg), amb les llums com si fos una discoteca i llençant un missatge ben clar per la megafonia –“Sr. Calero, your ambulance is here!”.

Més peliculero no podia ser...i per acabar-ho d’adobar venia amb un “cachas/gorila” de seguretat del càmping, amb un metge “buenorro” que semblava que acabava de sortir d’”Anatomia de Grey” o “Urgencias” o similar, i amb una infermera rossa...però que no li feia justícia al seu Doctor.

En fi, dues injeccions (una pel vertigen i l’altre per les nàusees) i a descansar.

Jajajajaja, això us creieu vosaltres. Amb tot el malestar, amb l’enrenou i tota la pesca el Carles va patir una mica d’angoixa, i la Patri aguantant com una campiona toooota la nit en vetlla, incloses varies visites al lavabo i una dutxa a les 4.30h de la matinada per veure si així es relaxava i podien dormir els dos.

Decisió: Ja tenim suficient vacances a Croàcia. A fi de comptes tot això ha estat provocat pel cansament, per no dormir en condicions durant molts dies (que ja tenim una edat per anar dormint de càmping al terra d’una tenda), per la dieta Croata.

It’s the final countdown!

Efectivament, després de passar la nit en vetlla, decidim que fins aquí hem arribat, que no és poc. Fins el moment ens ho hem passat molt bé, malgrat alguns episodis una mica angoixants, però portar més lluny aquesta aventura podria convertir-se en un malson, o inclús una imprudència.

Per començar el retorn fem uns 60Kms fins a Zadar, el poble on ja vam estar els primers dies a Croàcia. Pensem que l’Alberg és un bon lloc on descansar en uns llits correctes per tal de poder fer el retorn en condicions i descansats...que encara ens queden 1700Kms per davant.

Un cop a Zadar...no us podeu imaginar el que ens costa trobar llit. A l’Alberg només ens ofereixen compartir habitació amb 4 italians.

Anem a buscar habitacions per la zona del Port Esportiu que és on la guia diu que hi ha els allotjaments. Res de res. O llogues l’habitació per més d’una nit...o nanai!

Finalment tornem amb la cua entre les cames a l’Alberg per quedar-nos amb l’habitació dels italians. Sembla que no son gens folloneros. Menys mal. A veure que tal es comporten aquest vespre i si ens deixen dormir...que ho necessitem.

Dinem més per obligació que per ganes, amb son i la panxa una mica regirada.

Tarda relaxada intentant fer temps per no anar a dormir massa aviat i que a les 2h de la matinada ja tinguem els ulls com a plats. La idea és agafar un bon ritme de son i descans per encarar l’etapa de demà, on si tot va segons el previst (meteorologia i logística) hauríem de sortir ja de Croàcia per anar a parar a Eslovènia o inclús a Itàlia...el tems ho dirà.

En qualsevol cas, no patiu, tot i que sembla una muntanya aquests últims aconteixements, estem bé i amb ganes d'afrontar aquestes últimes etapes per poder estar ben aviat amb tots vosaltres!

Ah! i que no se'ns oblidi de felicitar al Jordi, l'Eva i la Janna...que ja son un més a la familia...ha nascut en PAU!!! FELICITATS!!!