7.00 am, el campanar es torna boig i dona campanades durant 5 minuts seguits!!! Cadascú es desperta com vol... o com pot!
Ens aixequem, donem gràcies a la caravana del costat que ens proporciona una ombra, la qual s’agraeix molt tenint em compte que la nostra tenda és com un forn. Comencem la jornada.
Avui toca rentar roba... Ja tocava.
Estenem la roba al nostre “estenedor” fet amb cordino davant de la nostra tenda i anem a comprar alguna cosa per esmorzar al supermercat del poble. Paquet de galetes i dos iogurts bevibles davant del mar.
El pla d’avui serà passar el dia a Dubrovnik i conèixer la ciutat. Un cop aparcada la moto, ens endinsem a la ciutat emmurallada. La calor que fa avui es increïble... Comencem a recórrer els carrerons d’escales amunt i avall, balcons plens de plantes i flors, àvies assegudes a les escales teixint, mestresses de casa estenent la roba als balcons. La zona més turística, la de les catedrals, està construïda de pedra blanca que reflexa la llum per tot arreu. És d’una bellesa tant extraordinària, com turística. Semblen Les Rambles de Barcelona.
Ens aixequem, donem gràcies a la caravana del costat que ens proporciona una ombra, la qual s’agraeix molt tenint em compte que la nostra tenda és com un forn. Comencem la jornada.
Avui toca rentar roba... Ja tocava.
Estenem la roba al nostre “estenedor” fet amb cordino davant de la nostra tenda i anem a comprar alguna cosa per esmorzar al supermercat del poble. Paquet de galetes i dos iogurts bevibles davant del mar.
El pla d’avui serà passar el dia a Dubrovnik i conèixer la ciutat. Un cop aparcada la moto, ens endinsem a la ciutat emmurallada. La calor que fa avui es increïble... Comencem a recórrer els carrerons d’escales amunt i avall, balcons plens de plantes i flors, àvies assegudes a les escales teixint, mestresses de casa estenent la roba als balcons. La zona més turística, la de les catedrals, està construïda de pedra blanca que reflexa la llum per tot arreu. És d’una bellesa tant extraordinària, com turística. Semblen Les Rambles de Barcelona.
Més que buscant res en particular, de pura casualitat anem a parar a una porta que ens du a l’exterior de la muralla convertit en port. A l’arribar a una cantonada, morts de calor i suant com animals, trobem un oasi: gent banyant-se a una petita “platja” de formigó. Ens posem els banyadors com podem i ens tirem des de les roques! Després d’això, Deu existeix!!! Allò que havia de ser un bany ràpid i continuar investigant pels carrers de la ciutat, decidim passar una bona estona allà. Fins que tenim gana i el sol crema massa per estar allà asseguts.
Buscant un lloc per dinar alguna cosa, trobem un petit bar amb 2 tauletes al carrer, on fan entrepans. Un Frankfurt i un... no ho sabria pronunciar de nou... però portava pernil, formatge i pebrot fet amb una massa com una cresta gegant!
Ara sí, continuem la nostra visita. Ops! Sentim uns crits... traiem el cap i veiem a l’exterior de la muralla, al port, un partit de lliga de Waterpolo. Han muntat el camp al mig del port, entre mig de les barques amb dues porteries i una corxera per limitar el camp!!! Així que ens quedat a veure el partit.
Tornem al càmping, deixem els trastos, i amb el portàtil endollat al lavabo ens posem a passar comptes. Ja podeu anar fent una col·lecta! Anem fatal de pasta, així que la repatriació caldrà finançar-la amb donatius particulars. Jajajaja
Sopar, connexió a Internet...i voilà, aquí teniu el blog fins avui!
Més tard la idea és fer alguna fotografia nocturna...però amb el cansament i la son, la veritat és que es fa difícil...però ho intentarem!
8 comentaris:
Hola Pa, que tal Carles. Que envidia me dais. Por cierto teneis una tienda igual que la mía, (bueno la que tenía antes que la familiar, que tiempos aquellos). En fin, gracias por compartir con nosotros vuestras vacaciones. Bueno Pa, ya se que tenemos pendiente un cervecita....
Di
La vostra entrada m'ha fet torna a Dubrovmik! De bem cert que sembla les Rambles però una mica lluny del centre turístic la cosa canvia. Aquí a Barcelona ni que t'allunyis!
Les aigües de l'Adriàtic són una meravella i la costa no està encara (i dic encara) tan masacrada com la nostra.
Essent a Barcelona, viatjar amb vosaltres es tot un plaer.
Una abraçada i bon vent per la vostra navegació!
Hola pareja, no he podido ponerme en contacto con vosotros hasta hoy.
Ya veo que os pasa siempre alguna anéctota imprevista, pero que serían vuestros viajes sin ella.Lo importante es que os lo paséis bién y así lo parece. Bueno chicos, animos y a seguir con la aventura. Ya me contaréis como son esas playas para ir tomando nota.Bueno chicos,un beso para los dos e ir con cuidado con la moto y las carreteras.Chao.
Sigo pensando lo mismo, vaya envidia, y yo aqui, cuidadndo el pueblo!
Ei parella! Quines vacances... i quina enveja, altra vegada, jeje. Ja veig que les coses van bé per aquells paratges, i no patiu que si fa falta repatriar-vos... ja farem alguna cosa.
Que segueixi anant be!!
(Jo si que he fet fotos nocturnes)
Molt bones a tots... Di, Carme, Pakito, Xabier i Guillem. Moltes gràcies pels vostres comentaris, que quan un està lluny de casa, es reben amb gran il·lusió.
Realment aquests viatges amb imprevistos son els que ajuden a valorar els bons moments, i a sobreposar-nos davant les adversitats...i està clar, agraïts de poder-los fer encara que hi hagi moments difícils.
Ahir finalment vam sortir de nit a fer fotografies nocturnes. El tema és difícil. Estem molt cansats al final del dia, i amb poques ganes de fer fotos...però per fi ho hem aconseguit!!!
Ep! Q tal aneu? Us veig molt bé no? Disfruteu moltíssim!
Pat no deixis que el Carles mengi salsitxes peleones, pensa que vas darrera a la moto...
una abraçada,
m.
Com sabia q erats tu Merino!!! jajajajajjaaj!!! Estan prohibides les salxixes peleones!!! I sino, visera baixada i totes per ell!!! Quan anem per autopista m'enrecordo molt de tu: ratlla, ratlla, ratlla, ratlla... Jajajajaja! Una abraçada guapi!
Publica un comentari a l'entrada