Comença l'aventura...

Viatge en moto, sortint de Barcelona, passant per la Costa Blava francesa, pel nord d'Itàlia, sud d'Eslovenia...i fins a Croàcia!!!

Vols veure una cascada? Paga 15€ i riu-te tu de Les Rambles!

Avui toca anar el Parc Nacional de Krka. Segons la guia Trotamundos és un lloc molt maco, on trobarem grans salts d’aigua durant tot un recorregut, que s’ha d’anar aviat perquè sinó potser que trobem molta gent, bla bla bla... Més raó que un sant!



Després d’un Bimbo de Nocilla croata i un suc de maduixa del supermercat, agafem la moto i anem tirant cap al Parc Nacional de Krka. Està a uns 20kms del nostre càmping, així que arribem ràpid. Només arribar, trobem una noia del Parc que ens indica on podem aparcar la moto. Entrem. Ja per aparcar és complicat. Està ple! Aconseguim aparcar la moto i trobem 4 taquilles on comprar les entrades. 95Kn per cap, uns 14€ al canvi.

Amb les entrades a la mà i amb un mapa, no sabem ni per on començar. No hi ha res indicat ni cap cartell que ens ajudi. Decidim fer de “borregos” i seguir a tothom... Veiem que una mica més endavant hi ha uns autobusos on la gent es puja amb l’entrada del Parc. Allà anem.

El bus ens porta a uns quilòmetres d’allà on comença el recorregut a peu. Què diferents són els documentals. Tant estètics, tant macos, tant cuidats... semblen un altre lloc! La quantitat de gent que hi ha per fer la visita al Parc és increïble. Anem tots en cua per una passarel·la de fusta que hi ha construïda pel mig del camí, guiant-te en tot moment perquè no puguis sortir ni un moment del recorregut pactat. Els salts d’aigua que se suposa que hauríem de veure, no hi havia gaires. Suposem que és per un tema de l’època de temps. Al ser estiu deu estar tot més sec i segurament a la primavera deu ser l’estació més maca per venir al Parc.



Després de 2km de camí arribem al punt final del recorregut: la gran cascada on pots banyar-te. Una zona delimitada amb una corxera de piscina indica als turistes fins on ens podem banyar, sense arribar a la cascada.



Evidentment ens banyem una estoneta, ens assequem i decidim tornar a pujar i acabar la nostra visita. La veritat és que tot i ser maco, l’explotació turística fa que tot plegat no compleixi les expectatives previstes.

Tornant de camí al camping decidim saciar la nostra gana amb un Big Mac i un Mac Pollastre amb Coca-Coles d’un Mc Donalds.

En arribar al càmping comprovem que les tomes de corrent continuen sense funcionar (ahir ja vam demanar si ho podien arreglar), així que decidim anar a la recepció per tornar a comentar-ho. El Carles amb el seu anglès intenta explicar a la recepcionista quin era el problema (amb mímica, amb un full de paper fent com si fos la caixa elèctrica, etc.). La noia anava dient paraules intentant endevinar el que volia dir. Mentrestant la Patri plorava de riure veient la situació des de fóra, com si estiguessin jugant al lloc de mímica o al Pictionary. Jajaja! Llàstima no haver fet foto perquè ho poguéssiu veure...Al cap de mitja hora els endolls ja estaven arreglats. Sembla que finalment l’havien entès.

Aprofitem que és aviat i encara hi ha una mica de sol per anar a fer un bany a la platja i prendre alguna cosa fresqueta.



Com encara és aviat per anar a sopar, decidim fer una volteta pel passeig marítim i aprofitar per fer alguna foto durant la posta de sol. Ups.... xasco! Hi ha un núvol gegant que fa que el sol es posi per darrera d’ell. Un altre dia serà. Tornem a la tenda, passem les fotos a l’ordinador i escrivim el blog. Un cop fet tot això, anem a sopar: raïm i nectarines. Voleu? Mmmmm...