Ante todo, mucha calma

Aquest matí ens hem aixecat, amb calor, com cada matí des de que estem a Zaton Mali. Com no tenim la moto per seguir la nostra ruta, decidim descobrir una mica aquesta zona del poblet on estem.

Primer pas: anar a buscar al supermercat l’esmorzar. Avui ens decidim per una barra de pa amb “Nocilla” croata. Tot una delícia!!! Un cop comprat l’esmorzar, ens asseiem a la nostra taula cara al mar. D’acord, no tenim taula, però el terra ja ens va bé!

Al treure la Nocilla, fem una amiga. Com els Donnettes... que surten amics per tot arreu, no? Doncs sí, fem una nova amiga: la Napoleona. Una gosseta amb cara d’indiferència que se’ns asseu al costat durant tot l’esmorzar.

Fem el farcellet amb el pareo, banyadors, la guia i el bidonet d’aigua i decidim anar cap al costat dret de la badia on està el camping. Sembla que hi ha com un caminet de ronda que va pels costat del mar. Veiem casetes molt maques típiques de poble pescador. Una d’elles, amb la porta del patí entreoberta veiem com un home està restaurant una barqueta de pesca. Realment aquest poblet té el seu encant particular. Al final del camí, plantem els pareos al terra i ens fem un bany. Des de la nostra posició no parem de veure vaixells que arriben a la badia i atraquen allà al mig. Ens comencem a preguntar si robéssim un d’aquest, arribaríem al Port de Barcelona? Que creieu?Jajajajajajaja!

Calamars, popets i sardines a la brasa. Sí senyors, aquest a estat el nostre dinar d’avui. Ens connectem una estoneta a mirar el correu i tarda de lectura al camping.

Avui no hem fet gaires esforços, però estem cansats i decidim sopar aviat, en companyia de la gosseta a la que obsequiem amb dos meitats d’entrepà de tonyina, el qual comencem a avorrir. Sembla que li ha sentat de nassos. Ha sigut menjar, llepar-se les potes...i panxa enlaire. Sembla que també li ha provocat algunes flatulències...entre la pudor que fa l’animalet i la llufa que s’ha tirat l’ambient és pot tallar amb tisores.

Demà serà un altre dia. Bona nit.