El millor està per arribar!

La veritat és que avui ha estat un dia de contrastos...

La nit ha estat un martiri. Dormint al costat de l’autopista i amb la sensació que els cotxes ens passaven per sobre durant tota la nit.

Control dels nivells de l’oli. Avanti!

Reprenem el camí a molt bon ritme. Ja veiem la frontera amb Eslovènia...fita aconseguida! Canviem de país. Que maca és Eslovènia des de l’autopista. Tot sembla tret dels dibuixos de la Heidi.

I per fi, cap al migdia aconseguim arribar a la frontera de Croàcia...ja hi som! Després de 1.500 Km i molta carretera la moto ens ha portat al nostre destí.

Parem a una àrea de servei i ens posem les botes amb un menjar com Déu mana. Així ho paguem...25 euros!

El paisatge la veritat és que és molt maco. L’autopista travessa les muntanyes, i tot i que la carretera es fa pesada, el paisatge compensa una mica.

Al passar el Túnel d’Sveti Rok, de 5 quilòmetres de llargària, tornem a fer la parada de rigor per descansar, estirar les cames...i per endur-nos la primera sorpresa desagradable del viatge. La moto perd oli per tots cantons.

Que fem? La moto funciona. Els nivells de l’oli són semblants als d’aquest matí...però anem deixant oli per donar i vendre.

Truquem a l’assistència en carretera. El telèfon no està disponible. Truquem al germà de la Patri perquè truqui a l’asseguradora des de Barcelona, i que ells ens truquin a nosaltres.

Rebem la trucada salvadora! Ens envien la grua. Resulta que el telèfon d’assistència en carretera des de l’estranger està equivocat a la documentació facilitada per Línea Directa!!!!

Us pensàveu que això era el final de la història??? NO! Ens truquen d’Europe Assistance de la República Txeca!!! Ens pregunten que on estem. A Croàcia nano! No et falta res. Jajajaja

Aprofito per fer una foto mentre la Patri dorm a sobre la moto.

5 hores més tard, a la 1 de la matinada ens venen a buscar.

Carreguem la moto a la grua i acabem dormint a casa del conductor. Ja ens ho cobrarà.