La Patri dorm com una reina a la caseta del conductor de la grua. El Charly cagant pels descosits...el cansament, els nervis i el fet d’haver portat la moto al mecànic 4 vegades abans de marxar perquè deixés la màquina impol·luta...i trobar-nos en aquesta situació. Hay que joderse!
Després de portar la moto al mecànic, el resultat és el següent...
- La moto quasi perd el fre del davant ja que s’havia caigut un cargol que subjectava les pinces.
- El filtre de l’oli estava posat al revés i per això la moto perdia oli.
- Canvi d’oli i filtre.
- Reposició dels cargols que havíem perdut pel camí. Sembla que n’hi havia uns quants que estaven fluixos i portàvem algunes tapes penjant.
Ens comenten que en principi la moto no ens ha de donar més problemes...però que anem comprovant els nivells de l’oli.
Una factura de 81 euros...i endavant i crits.
Després de portar la moto al mecànic, el resultat és el següent...
- La moto quasi perd el fre del davant ja que s’havia caigut un cargol que subjectava les pinces.
- El filtre de l’oli estava posat al revés i per això la moto perdia oli.
- Canvi d’oli i filtre.
- Reposició dels cargols que havíem perdut pel camí. Sembla que n’hi havia uns quants que estaven fluixos i portàvem algunes tapes penjant.
Ens comenten que en principi la moto no ens ha de donar més problemes...però que anem comprovant els nivells de l’oli.
Una factura de 81 euros...i endavant i crits.
Posem al GPS l’adreça d’un alberg, aquí a Zadar, i per fi aconseguim un allotjament digne. Un alberg molt correcte a primera línia de costa al port esportiu d’aquesta localitat.
Mentre la Patri controla les despeses, el Charly recupera el son perdut aquests últims 4 dies fent una migdiada de 4 hores. Una hora per cada dia perdut.
Per la tarda, passejada fins el supermercat per comprar el sopar, i una llarga sessió d’Internet per posar-nos al dia de tot i per actualitzar aquest blog.
Passejada nocturna per la platja i a dormir...fins demà! Ens quedem un dia més aquí a Zadar per comprobar que la moto funciona bé i no te cap problema. Fins un altre dia!
6 comentaris:
Pero eso son vacaciones o una pesadilla? jeje
Anda que el mecánico de BCN, vaya inútil. Dile que vuelva al ejército de donde no tuvo que salir jamás. Dile que allí hay mucho inútil y que si vuelve lo recibirán con los brazos abiertos.
Tela...
Jode Carles, no surts del Balcans, quina enveja!
Hola caracolas!!!!
1ª incidencia meva: escric el comentari i una vegada escrit...he de fer-me el conte de google....i on està el meu comentari....de viatge no sé on, com vosaltres jejeje!!!
noiets, que guay el vostre viatge! no us preocupeu, què és un viatge sin aquests petits incidents??? què és un viatge sense dormir a casa del conductor de la grua!! grande, grande!!!
Bueno guapos, que des de Sant Feliu teniu una seguidora!!!!
Petoneeeets!!!!!
Ostres! Tota una aventura no??? Quin pal això de la moto... Crec que se d'un mecànic que li deuen haver xiulat les orelles a mes no poder!!
Espero que us vagi tot be a partir d'ara!
Bona estada per allà!
Això ha sigut 1petit entrebanc, demà serà 1altre dia.
Molt bones a tots... Ivan, Xabier, Miriam, Guillem i Vero!
El mecánico realmente prefiero no mencionarlo mucho. Ya hablaremos con el a la vuelta. Ahora tampoco nos puede ayudar.
Enveja o pesadilla? Bé, està clar que aquest tipus de vacances tenen de tot. Hi ha moments en els que preferiríem estar en un altre lloc. D'altres en el que veiem clar que aquest és el millor lloc on estar en aquests moments.
Realment el fet de tenir moments crítics fa que es valorin molt millor els bons moments. S'assaboreixen d'un altre forma. Patir primer per poder gaudir més i millor després. C'est la vie. ;o)
Aquest primer entrevanc és el preludi d'un segón entrevanc, però que gràcies al primer, el segón serà més fàcil de superar. Ensopegar per aprendre...llei de vida.
Ens fan molta il·lusió els vostres comentaris, així que no deixeu d'enrecordar-vos de nosaltres 1 minut al dia...que nosaltres ens enrecordem de vosaltres cada cop que escribim al blog.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada