e nou, ancorats en aquest indret, decidim passar un dia típic de vacances. Passeig tranquil per la costa, ens banyem aquí, ens banyem allí. Vaja, que molt estressats no estem.
La Napoleona, s’anima a acompanyar-nos. Sembla que ens hem fet amics inseparables. Sempre amb cara d’indiferència, però sempre pendents de què fem. Ens posem de peu, i ella ja està a punt per acompanyar-nos. És una companyia divertida. Sembla que tota la simpatia que els falta als croates la te la gosseta. No molt expressiva, però molt atenta.
En fi, al entrar a l’aigua la Napoleona ens acompanya en el bany. Sembla nerviosa. Sembla que no li fa gràcia que ens banyem. Tota l’estona al voltant nostre, però sense ganes de jugar. Com si estigués atenta. Si sortim fora de l’aigua, ella surt. Si ens posem de peu, ella borda com si volgués evitar que entréssim. Si entrem, ella entra i comença a nedar al nostre voltant. Neda fins l’esgotament. Decidim sortir de l’aigua, sinó encara s’ofegarà.
Missió acomplerta. Ja ha passat el matí de forma relaxada...això si que són vacances.
Dinar al restaurant, migdiada...i tarda de supermercat per comprar el sopar i l’esmorzar del dia següent.
Passejada, truquem a l’assistència en carretera i sopar al càmping. Aquest cop un fuet atòmic, i unes salsitxes de Frankfurt...i les sobre, per a la Napoleona.
Invoquem l’esperit de Mario Rubio, professor de fotografia nocturna...i apa, a fer Lightpainting a tuttiplen!
Demà portem la moto al mecànic. Hem quedat amb els de l’assistència en carretera a les 7.30h, així que a dormir aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada