La gamba mecànica, els pardals i el vaixell pirata

Dia de mecànic, dia de partida, dia de nervis. La Napoleona ens dona els bons dies venint-nos a saludar.

De bon matí portem la moto a Dubrovnik al servei tècnic de Piaggio. Ens va de conya que ens vinguin a buscar la moto ja que al estar freda el mecànic podrà provar-la i notar el “Toro Bravo” en primera persona.

Al arribar, li demanem que la provi. Ho fa. Torna. Entra al taller. Fa alguna cosa. Torna a sortir. La torna a provar. Voila! Ens diu que ja està arreglada. COMOOOORRR????

Explicació: Sembla que la pressió de les rodes era massa elevada. Pel que es veu, el fabricant aconsella portar una pressió de 2.5. El nostre mecànic ens va dir aquests valors. Nosaltres els vam seguir al peu de la lletra. Sembla ser que els valors òptims son 2.0.

La culpa: Bufffff, doncs si li hem de donar la culpa a algú li hauríem de donar al fabricant.

Lo positiu: Que hem estat tres dies de relax, hem descansat, hem gaudit, i hem tingut la sensació d’estar de vacances.

Evidentment provo la moto abans de marxar del servei tècnic per comprovar que efectivament la moto ja no perdia el control.

Tornem al càmping, desmuntem la tenda, carreguem la moto, comprovem els nivells de l’oli...i preparats per marxar.

La Napoleona sembla que sàpigues que arriba el final d’aquesta meravellosa amistat. Nosaltres també. Mentre desmuntem i carreguem està al nostre costat mirant-nos. Al marxar ens companya fins la sortida del càmping on acabem de preparar-nos. Ens acomiadem. Cara d’indiferència. Lleuger moviment de cua en senyal d’alegria. Marxem. Queda enrere. Mirem pel retrovisor. Ella quieta i mirant com marxem. Buffff...quin trauma.

La Patri, al darrera de la moto jeu trista. El Carles, conduint se li ennuvola la carretera per les llàgrimes.

Que maca és l’amistat incondicional que un animalet et pot donar.

Carretera. Silenci. Intercomunicadors apagats. Silenci. Carretera.

Nova fita...Sibenik, a uns 50 Kms d’Split. Decidim agafar dels dos càmpings que hi ha a Sibenik, el càmping que pinta millor i amb més serveis: platja i piscina apart de supermercat dins del càmping. Pel que sembla forma part d’un complex hoteler on hi ha apartaments, hotels i camping. Nosaltres ens decidim pel càmping, clar.

Fem una ullada al càmping i triguem poc minuts en decidir que és la millor opció. Ens quedem aquí. Busquem una zona per plantar la tenda, desmuntem les alforges de la moto al temps que els campistes que passen pel nostre costat ens miren amb cares estranyes dient “Mira... venen d’Espanya en un Maxiscooter!!!”.

Tenda muntada, banyadors posats i pareos a la mà. Primera parada, piscina d’aigua salada al costat del mar. Tot i que no fa gaire calor, el bany ens senta com la glòria. Després decidim anar a investigar una mica aquest Complex Turístic.

Realment això és per al·lucinar! És immens i té tots els serveis que podries pensar. Tot pensat perquè no hagis de sortir d’aquí. Supermercats, restaurants de tots tipus, platges de pedres o de grava, piscines de tots els tipus, parcs, jardins, bars de dia i de nit... i fins i tot una discoteca dins d’una piscina on la gent pren una copa a l’aigua mentre balla. El Carles no para de fer fotos... és increïble, la veritat. Botiguetes de souvenirs, tobogans d’aigua, mini golf, xiringuitos de massatges...i fins i tot un vaixell pirata!!!

Ens canviem i anem a sopar a un dels restaurants que te el complex. Sopar de qualitat a bon preu. Una pizza artesanal i un plat de Cevapis (salsitxes de car típiques dels Balcans) amb patates fregides, una cervesa i una aigua 125 Kn, al canvi uns 8 o 9 euros.

Passejadeta final i a dormir.