Sr. Calero, your ambulance is here

Ens prometíem un dia de puta mare. El pla havia estat traçat meticulosament perquè fos un dia de descans abans de marxar cap a un altre indret.

Pel matí, esmorzaret al bar de la vora del mar...però el dia ja no era tant maco com els anteriors. Un dia enteranyinat, gris, fresc a l’ombra, calorós al sol...però gens agradable.

Ja de bon matí, suposem que degut al cansament, ja no hem tingut gaires ganes de fer res. La Patri fent la bugada i llegint. El Carles escoltant Estopa mentre intentava dormir enmig dels crits dels nens del càmping.

Finalment, cap a les 12h decidim anar a banyar-nos ja que la calor és estranyament enganxosa. Un cop a la platja, resulta ser de pedres de les que fan mal. D’estar estirats boca a munt prenent el sol, la part de l’esquena ens surten tot taques vermelles.

Finalment anem a dinar. Una pizza i una hamburguesa, evidentment acompanyat amb patates fregides. La mida de l’hamburguesa és exagerat...sembla sortida d’un Còmic...GEGANT!

Migdiada després de dinar. Cagada! El Carles és lleva marejat. Passa l’estona. Més marejat. Anem a la recepció per veure si amb l’aire condicionat el tema millora. Nop!

Finalment, i ja una mica millor, decidim trucar igualment a l’assistència mèdica que tenim. Seria cap a les 19.30h. Ens diuen que parlen amb el corresponsal d’Hongria (sembla que és el que toca per la zona) i que es posa en contacte amb nosaltres.

Seria llarg d’explicar...però el metge va arribar a la 1h de la matinada, i mentre tant, mentre el Carles estava com una sopa...el Tren del Terror amb un animador turístic totalment histriònic no parava de dir -"Hola, hola!" cada cop que pasava per davant de la nostra tenda.

Fins arribar a aquest punt van haver desenes de trucades i malentesos per part de la nostra companyia i del corresponsal.

Bé, quan van arribar, en comptes de venir un metge amb un “Primperant” o similar,...doncs NO. Va entrar al càmping una ambulància a tota castanya (es va passar la nostra tenda de llarg), amb les llums com si fos una discoteca i llençant un missatge ben clar per la megafonia –“Sr. Calero, your ambulance is here!”.

Més peliculero no podia ser...i per acabar-ho d’adobar venia amb un “cachas/gorila” de seguretat del càmping, amb un metge “buenorro” que semblava que acabava de sortir d’”Anatomia de Grey” o “Urgencias” o similar, i amb una infermera rossa...però que no li feia justícia al seu Doctor.

En fi, dues injeccions (una pel vertigen i l’altre per les nàusees) i a descansar.

Jajajajaja, això us creieu vosaltres. Amb tot el malestar, amb l’enrenou i tota la pesca el Carles va patir una mica d’angoixa, i la Patri aguantant com una campiona toooota la nit en vetlla, incloses varies visites al lavabo i una dutxa a les 4.30h de la matinada per veure si així es relaxava i podien dormir els dos.

Decisió: Ja tenim suficient vacances a Croàcia. A fi de comptes tot això ha estat provocat pel cansament, per no dormir en condicions durant molts dies (que ja tenim una edat per anar dormint de càmping al terra d’una tenda), per la dieta Croata.