Al·leluia germans! Compartir és estimar i estimar és viure!...i el mecànic a la forca!

El dia ha començat amb pluja, però aquí els ruixats d’estiu duren més bé poc. Ara fa sol, ara fa núvol, ara plou...ara ens fregim de calor.

Finalment decidim anar a passar el dia a Srebreno, un poble de platja més a baix de Dubrovnik...quasi ens sortim del país. El poble en qüestió va ser força castigat durant la guerra, i tot i que no em fet fotografies, encara es veuen edificis a primera línia de mar força castigats per les bales i la metralla. És certament curiós veure una escena de sol, platja...i edificis mig enderrocats i foradats.

El tema és que a l’agafar la moto al matí ens torna a donar pel... Ara és la direcció. Com que Dubrovnik ens ve de pas, portem la moto al servei tècnic de Gilera. Sembla que és una peça de la tija...però no ens pot agafar la moto fins dilluns vinent. Haurem d’estar-nos 3 dies més al mateix lloc, esperant a portar la moto dilluns.

No hi ha mal que per ve no vingui...així estarem tranquil·lets durant aquests dies i podrem descansar.

El tema és que a la que la moto s’escalfa, la direcció s’estabilitza i no dona tants problemes...i com que fins dilluns no podem fer res, agafem la moto i cap a la platja d’Srebreno. Poc a poc, i sense córrer riscos.

Platja de pedra. Lo negatiu es que fa mal als peus. Lo positiu, que amb unes xancles se soluciona...i al sortir de l’aigua no t’embrutes amb la sorra. Surts de la platja realment bé, i sense aquella sensació desagradable de la sorra que se’t posa per tot arreu.

Tornem cap al càmping...i veient que el tema de la direcció va a pitjor, decidim quedar-nos a gaudir de la platja del càmping, i dissabte trucarem per segon cop a l’assistència en carretera perquè ens vingui a buscar la moto dilluns i ens la portin al servei tècnic. No arriscarem gens ni mica.

A l’arribar al camping trobem que hi ha un grup de 26 italians religiosos amb guitarres, comencen a cantar cançons de “Germans estimem-nos i fomentem l’amor”, com diria un que coneixem.

Després del dia que em passat, una mica estrany, decidim anar a sopar al restaurant que hi ha prop del camping i menjar alguna cosa en condicions. La nostra sorpresa: nit de karaoke! Perfecte per estar tranquils al costat del mar, eh! Ens asseiem i demanem el nostre sopar. Als pocs minuts d’estar allà, arriben el nostres amics fanàtics cristians. I de cop i volta entre els del karaoke i ells munten un festival en pocs segons.

Després de sopar, cap a fer fotografies nocturnes. Aquest cop SI. Ho hem aconseguit!